omés ací, a aquest mar clos, el blau del cel competeix amb el blau misteriós de la mar. No sé si és un mar interior. No és el mar de la sibil·la un mar en calma. Els mariners no canten. Passa la sibil.la ran de les ones. L’àigua tremola i xiula el vent. Els estels tenen gust de saladina. El cel i la mar són igualment negres. La mar ha tret el cos d’una dona. Tan mateix és morta. passa una nau de guerra al fons de l’horitzó. El cos d’aquesta dona jau sobre les pedres. Hi ha detritus de petroli vora seu.”