a ciutadania democràtica, l’autonomia de la cosa pública, el poder de la llei, la proximitat del déu que s’humanitza, l’humanisme laic…, són imatges sovint oblidades al fons del Mediterrani i que, no obstant això, defineixen la seva profunda identitat. El mediterrani és Jerusalem, el Caire, Atenes, Venècia, Alexandria, Dubrovnik, Roma, Eivissa, Barcelona, Granada… Les simetries de l’Alhambra, tan semblants a constel.lacions. I Homer, Sòcrates, Horaci, Virgili, Averrois, Ramon LLull, Galileu, Miquel Àngel, Leonardo, Gaudí, Costa i Llobera, Joan Miró… A les riberes d’aquest mar es concentren totes les contradiccions de la humanitat. D’una banda el Partenó; de l’altra, les barques d’immigrants que fugen, de nit, de la fam ancestral i la misèria.